Autor: Josep Francesc Delgado
ISBN: 978-84-17250-02-7
Títol: Els llops de la lluna roja
Col·lecció Els llibres del roure, núm. 1
Ed: edicions el roure de can roca®
Pàgines i mides: 306 pàgines, 14,5 x 21
Preu: 13,45+ 4%IVA=13,99 €
C.e. info@rouredecanroca.cat
Títol: Els llops de la lluna roja
Col·lecció Els llibres del roure, núm. 1
Ed: edicions el roure de can roca®
Pàgines i mides: 306 pàgines, 14,5 x 21
Preu: 13,45+ 4%IVA=13,99 €
C.e. info@rouredecanroca.cat
www.rouredecanroca.cat
TEMES TRANSVERSALS DE LA NOVEL·LA
– Ciències Socials: la guerra civil a la Catalunya Central; el relleu i les característiques del Berguedà.
– Ètica: les conductes humanes en el transcurs d’una guerra: odi, amistat, amor, solidaritat, sacrifici, assassinat, extorsió i polítiques del terror.
– Biologia i ecologia: la relació entre humans i animals; l’ecologia; la biologia: psicobiologia; el llop ibèric i altres classes de llops; l’os bru, el linx, la guineu, el porc senglar i el mastí dels pirineus. Les lleis naturals, les jerarquies al món animal; la serralada pirinenca, clima i paisatge.
– Literatura: novel·la històrica. Referències a «Terra baixa» d’Àngel Guimerà i el mite de Manelic.
– Antropologia. Formes de vida dels pastors; la vida al món rural i als Pirineus.
– Llengua. Formes i expressions del català central.
GUIA DE LECTURA DE PER AL PROFESSORAT
“ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA"
Una vegada una alumna amb una bona comprensió lectora va dir al seu professor (que ja feia temps coneixia els alumnes de la seva classe): -Per què fas preguntes de comprensió lectora a l’alumne A si saps que les fallarà i a alumne B si ja saps que les encertarà?. Pot resultar força avorrit de respondre el que ja saps i frustrant de no saber respondre el que no has entès... Per tant, aquesta guia de lectura s’ha concebut més com una guia de discussió i posada en comú que no pas d’avaluació, com una eina per excitar la comprensió i el joc deductiu de la deducció. Sempre que sigui possible les preguntes s’han de resoldre alternant la lectura i la posada en comú. Per a aquesta guia de lectura s’han elaborat quatre tipus de preguntes.
CL Comprensió lectora Preguntes de comprenció lectora que només exigeixen habilitat en la mecànica de la lecto-escriptura. Aquestes preguntes poden ser respostes per escrit o oralment per tal d’obtenir una idea de com els alumnes van entenent la novel·la. La seva intenció és validar que la comprensió lectora s’està produint.
CH Comprensió Històrica Preguntes que exigeixen una certa comprensió del marc històric en el qual es desenvolupa la història. Resoldre-les implica aprendre aquest marc a través de la novel·la mateixa o altres fonts que la complementin. És bo posar en comú les respostes a aquestes preguntes . N’hi ha que es poden deduir a través del text mateix i ampliar amb cerques fora del text. N’hi ha on el professor o la consulta de fons externes poden ajudar a completar la resposta.
JdP Joc de pistes Preguntes que emfatitzen en el joc de pistes de manera que ajuden el lector a activar la seva imaginació i la seva intuïció per seguir lúdicament la trama de l’obra. JdP Joc de pistes. És bo posar en comú de manera oral a classe les preguntes del JdP Joc de pistes i I. L’ideal seria anar resolent les preguntes del JdP Joc de pistes després de cadascuna de les nou parts perquè el lector vagi entrant en el suspens de la narració. No s’ha de penalitzar el lector per no endevinar totes les pistes. La intenció d’aquest tipus de preguntes és que aprengui a distingir quan se li està donant algun tipus de pista i quan no per tal que la lectura sigui satisfactòria.
I Preguntes que exigeixen comprensió lectora i, a més, l’elaboració d’idees o pensaments al lector que es deriven dels fets narrats. És el nivell més alt de comprensió lectora, implica entendre la intenció de l’obra o el seu missatge global o els diferents missatges de les parts que les conformen.
1a . PART
1.1- Quan i on se situa la novel·la? CL
1.2- Quins són els dos protagonistes principals? CL
1.3- Què està passant al país mentre transcorre l'acció? CL / CH v
1.4- Qui és en Manelic? CL / CH
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribuei
es al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa? JdP
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca? JdP
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops? CL
2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax? JdP
2.2- Què vol dir la paraula Fílax? CL /CH
2.3- Com volien millorar la societat els republicans? CL / CH
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no. CL
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax? CL
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc? JdP
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.. JdP
3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.
3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops? CL
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939? CL
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910? JdP
4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria? JdP
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys? CL
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat.
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribuei
es al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa? JdP
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca? JdP
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops? CL
2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax? JdP
2.2- Què vol dir la paraula Fílax? CL /CH
2.3- Com volien millorar la societat els republicans? CL / CH
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no. CL
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax? CL
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc? JdP
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.. JdP
3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.
3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops? CL
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939? CL
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910? JdP
4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria? JdP
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys? CL
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat.
4.4- Com s'ho fa la Maria perquè els llops no la matin? CL
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és? JdP
CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó? JdP
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops? JdP /I
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria? I
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi? JdP
SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada? I
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx? I
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax? CL/ I
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax? CL/ I
SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit? CL/ JdP
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què? JdP
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? CL Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca? JdP/ CL
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya? CL
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria? I
VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? CL Per què? CL Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell? I
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep? CL
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen... CL
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? CL Què explica la seva actitud patològica i paranoica? JdP/ I
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? CL Per què està tan desesperat? CL
NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? CL Creus que actualment passaria igual? I
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers? I
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons? CL
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops? I
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú? I
EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres? I
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú? CL
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria? CL
COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa. CL
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa. CH
GUIA DELECTURA PER A L’ALUMNAT
1a . PART
1.1- Quan ia on se situa la novel·la?
1.2- Quins són els dos protagonistes principals?
1.3- Què està passant al país mentre transcorre l'acció?
1.4- Qui és en Manelic?
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribueixes al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa?
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca?
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops?
2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax?
2.2- Què vol dir la paraula Fílax?
2.3- Com volien millorar la societat els republicans?
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no.
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax?
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc?
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.
3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.
3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops?
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939?
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910?
4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria?
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys?
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat. I 4.4- Com s'ho fa la Maria perquè els llops no la matin?
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és?
CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó?
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops?
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria?
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi?
SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada?
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx?
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax?
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax?
SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit?
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què?
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca?
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya?
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria?
VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? Per què? Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell?
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep?
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen...
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? Què explica la seva actitud patològica i paranoica?
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? Per què està tan desesperat?
NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? Creus que actualment passaria igual?
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers?
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons?
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops?
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú?
EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres?
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú?
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria?
COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa.
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa.
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és? JdP
CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó? JdP
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops? JdP /I
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria? I
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi? JdP
SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada? I
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx? I
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax? CL/ I
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax? CL/ I
SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit? CL/ JdP
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què? JdP
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? CL Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca? JdP/ CL
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya? CL
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria? I
VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? CL Per què? CL Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell? I
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep? CL
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen... CL
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? CL Què explica la seva actitud patològica i paranoica? JdP/ I
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? CL Per què està tan desesperat? CL
NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? CL Creus que actualment passaria igual? I
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers? I
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons? CL
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops? I
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú? I
EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres? I
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú? CL
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria? CL
COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa. CL
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa. CH
GUIA DELECTURA PER A L’ALUMNAT
1a . PART
1.1- Quan ia on se situa la novel·la?
1.2- Quins són els dos protagonistes principals?
1.3- Què està passant al país mentre transcorre l'acció?
1.4- Qui és en Manelic?
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribueixes al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa?
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca?
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops?
2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax?
2.2- Què vol dir la paraula Fílax?
2.3- Com volien millorar la societat els republicans?
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no.
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax?
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc?
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.
3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.
3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops?
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939?
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910?
4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria?
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys?
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat. I 4.4- Com s'ho fa la Maria perquè els llops no la matin?
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és?
CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó?
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops?
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria?
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi?
SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada?
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx?
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax?
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax?
SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit?
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què?
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca?
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya?
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria?
VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? Per què? Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell?
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep?
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen...
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? Què explica la seva actitud patològica i paranoica?
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? Per què està tan desesperat?
NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? Creus que actualment passaria igual?
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers?
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons?
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops?
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú?
EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres?
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú?
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria?
COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa.
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa.
RECURSOS DIGITALS
SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Página en AELC
https://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/portic
Diccionari d’autors CLIJCAT i contacte amb l’autor
https://www.clijcat.cat/diccionari/Catala/Diccionari.html
Autors a les aules
https://autorsalesaules.com/2021/04/21/josep-francesc-delgado-mercader/
ENTREVISTA DE JOSEP MARIA SOLER A PENEDÈS TELEVISIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=vDSj7dDCq_g&t=1s
SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Página en AELC
https://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/portic
Diccionari d’autors CLIJCAT i contacte amb l’autor
https://www.clijcat.cat/diccionari/Catala/Diccionari.html
Autors a les aules
https://autorsalesaules.com/2021/04/21/josep-francesc-delgado-mercader/
ENTREVISTA DE JOSEP MARIA SOLER A PENEDÈS TELEVISIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=vDSj7dDCq_g&t=1s
SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Presentació de la biblioteca de Cerdanyola
http://www.bibliotecacerdanyola.cat/tag/josep-francesc-delgado/
Presentació de la biblioteca de Cerdanyola
http://www.bibliotecacerdanyola.cat/tag/josep-francesc-delgado/
Notícia VilaWeb
https://www.vilaweb.cat/noticia/897156/20040922/novella-juvenil-garriguenc-josep-francesc-delgado-elsllopsdelallunarojarepunadistincio-internacional.html
Fitxa de lectura de Jaume Anguera Tortosa
https://nxifra.wordpress.com/2010/01/31/els-llops-de-la-lluna-roja-2
ENTREVISTES AMB L'AUTOR SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
TV3, pRrograma Alexandria, minut 34.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/alexandria/alexandria-capitol-13/video/5674899/
COMENTARIS SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Joan portell. Blog llibres al replà
https://llibresalrepla.cat/?p=627
Rapsodia. Blog d'August Garcia
https://august-rapsodia.blogspot.com/2022/12/els-llops-de-la-lluna-roja.html
La invitació a la lectura de Jaume Centelles
https://jaumecentelles.cat/2023/02/08/els-llops-de-la-lluna-roja-una-historia-damor-i-de-guerra/
RECURSOS DIDÀCTICS SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Lectures i converses a la www
RECURSOS DIDÀCTICS SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Lectures i converses a la www
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=24
Lectures i converses a la www
http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/jfd_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=jfd_ca/jfd_ca.xml&base=jfd_ca
Neus Castellvell. IES JOSEP Maria Quadrado
https://www.iesjmquadrado.cat/index.php?option=com_remository&Itemid=992&func=startdown&id=351
POESIA DE L’AUTOR A LA XARXA
Viu la poesia
www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=13&tipus=1&subtipus=2&idpoema=250
Mag poesia
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessolts2/delgado.html
Poeteca
https://poeteca.cat/ca/autor/365
Entrevista amb Pius Morera i recitació de poemes
https://piusmorera.wordpress.com/2013/07/11/josep-francesc-delgado-i-mercader-poeta-contista-i-novel%E2%80%A2lista-acaparador-de-premis-respongue-ahir-les-preguntes-de-pius-morera-i-recita-sis-poemes/
Lectures i converses a la www
http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/jfd_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=jfd_ca/jfd_ca.xml&base=jfd_ca
Neus Castellvell. IES JOSEP Maria Quadrado
https://www.iesjmquadrado.cat/index.php?option=com_remository&Itemid=992&func=startdown&id=351
POESIA DE L’AUTOR A LA XARXA
Viu la poesia
www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=13&tipus=1&subtipus=2&idpoema=250
Mag poesia
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessolts2/delgado.html
Poeteca
https://poeteca.cat/ca/autor/365
Entrevista amb Pius Morera i recitació de poemes
https://piusmorera.wordpress.com/2013/07/11/josep-francesc-delgado-i-mercader-poeta-contista-i-novel%E2%80%A2lista-acaparador-de-premis-respongue-ahir-les-preguntes-de-pius-morera-i-recita-sis-poemes/
AGRAÏMENTS
Aquesta novel·la ha estat escrita gràcies a informacions de molta gent. Però els fets que s’hi narren sintetitzen experiències reals de procedència no gaire diversa.
Una vegada Josep M. Espinàs ens va explicar que va començar a fer llibres de viatges a peu i va deixar de fer novel·les perquè la realitat li semblava més exacta i sorprenent que la ficció. Per construir aquesta novel·la s’ha aplicat algun dels procediments contrastats i experimentats d’Espinàs. L’autor dels viatges a peu els va explicar generosament en una tertúlia sobre literatura de viatges a la llibreria Altaïr de Barcelona a finals de l’any 2000. Gairebé totes les anècdotes referents a Casserres han estat construïdes amb la mateixa tècnica i responen als mètodes de la història oral, així com les de Molló. La història del polvorí esclatat i de la família que va refer el mas pujant els motors dels cotxes amb cordes fou recollida amb mètodes espinasians: in situ, a peu, amb el bloc de notes, prou a prop per anotar i prou ocult per no espantar l’interlocutor. Aquesta anècdota és real com gairebé la totalitat de les històries menudes que el llibre presenta.
El coneixement del tarannà del doctor Trueta es deu a una circumstància familiar. Fou metge i amic dels avis de l’autor. En canvi la descripció del quiròfan fou extreta d’una entrevista radiofònica amb el doctor Broggi —cirurgià de bon pols tant quan opera com quan escriu— arran de l’aparició del seu llibre de memòries.
Els records orals de la gent gran i les anècdotes efectivament viscudes han format part de moltes de les pàgines de la novel·la. Podem inventar la concatenació dels fets, decidir on lliguem una baula amb una altra, concentrar fets esdevinguts en un temps o un espai més dilatat o més reduït; però al capdavall sempre partim de fets reals i de persones reals. La imaginació no ha creat les pedres de l’edifici narratiu d’aquest relat, s’ha limitat només a designar-ne l’ordre.
L’experiència de l’amistat entre l’Hermínia —la mare de la protagonista d’aquesta novel·la— i un os a la novel·la anterior —l’Ulldevellut— està basada en l’experiència de «l’home dels ossos» de Minessotta, als Estats Units. Amb Els llops de la lluna roja hem procedit d’una manera semblant. L’experiència llobesca de la protagonista d’Els llops de la lluna roja es basa en diversos experiments esdevinguts el darrer terç del segle XX i protagonitzats per etòlegs de forma científica i premeditada. La relació amb els llops ha estat extreta de Gerard Menatory, especialista en fauna salvatge europea que estima i defensa aquests animals i que s’ocupa d’una bandada de 50 llops que viuen en estat de semillibertat en un terreny de 4 ha. prop de Mende (a França). I de Fèlix Rodríguez de la Fuente, que va dur a terme experiències similars en el cas espanyol i es va erigir en líder d’una llopada… L’anècdota del tambor va ser viscuda per uns músics que anaven al seu poble quan ell era petit. Diverses experiències han anat demostrant a partir dels anys setanta del segle XX que la interacció amb els llops és factible en determinades circumstàncies: si se’ls agafa quan són cadells. Diversos etòlegs han experimentat als parcs naturals germànics amb llops salvatges d’espècies diferents i han obtingut resultats semblants: s’han erigit en caps de llopades que viuen en semicaptivitat, però sense alterar els seus costums, senzillament han adoptat el paper d’un líder llop i la llopada els contempla d’aquesta manera sense posar en dubte que aquell home amic és un llop. Roger Palmer, etòleg britànic, ha criat en semicaptivitat llops salvatges i ha arribat a una conclusió molt clara. El Canis lupus es capté amb els éssers humans igual que el Canis familiaris si s’hi ha relacionat amicalment des de petit. L’experiència de Roger Palmer resulta particularment significativa perquè Anglaterra fou la primera nació europea a exterminar completament el llop ara fa cinc-cents anys. Gràcies al Centre del Llop de Beenham (Berkshire) n’hi han tornat a néixer. El centre permet als visitants de treure’ls a passejar per les seves tres hectàrees controlades. Per a l’etòleg, el llop ha estat víctima de l’ésser humà perquè l’imaginari popular el va erigir en símbol del mal.
Espanyols, alemanys, britànics i francesos, doncs, han demostrat que l’ésser humà pot liderar aquests animals i controlar-los amb molta facilitat si conviuen amb ell des de petits… En el cas nord-americà, l’extinció del llop roig i d’altres espècies va suposar la pervivència dels animals malalts en els ramats d’herbívors salvatges. Aquest canvi va provocar l’extensió d’epidèmies latents que el llop no permetia que es propaguessin perquè atacava els exemplars malalts per la seva accessibilitat. L’eliminació del llop roig va fer sorgir depredadors nous (creuats de llop roig i coiot) molt més nocius que els anteriors i de tracte més esmunyedís. Potser l’extinció del llop explica l’auge actual de les poblacions de guineu al Berguedà…
Els esquimals ja eren conscients d’aquests efectes positius de l’acció depredadora del llop en els grans ramats i tenien una visió antagònica de la de l’home europeu sobre el llop. De fet l’etòleg britànic Roger Palmer ja es va adonar de la relació diferent entre l’home i el llop al nord d’Amèrica, precisament a Alaska. Sembla que els indis americans el veien d’una manera semblant als esquimals: com el preservador de la salut dels ramats salvatges. En canvi el coiot era vist pels indis americans d’una manera que recorda la visió dels europeus sobre la guineu: un animal astut, divertit i oportunista…
Devem també a la professora Ann Force una primera lectura de l’original i l’aportació d’informacions sobre els llops americans que ratifiquen les experiències europees amb estudis de camp semblants. Les experiències nord-americanes sorprenen pels bons resultats obtinguts en el vessant de la comunicació persones-llops salvatges. Ann Force va començar a buscar informació als Estats Units de seguida que va saber que treballàvem sobre llops. A ella devem la lectura d’una llegenda mexicana —La huesera— que va inspirar el somni de la protagonista i la reconstrucció màgica d’un llop.
Cal agrair també a Ramon Mas Puig totes les informacions sobre la Guerra Civil al poble de Casserres. Fins i tot les va posar per escrit i bé mereixerien de ser publicades. A ell es deuen les descripcions sobre l’entrada dels nacionals a Casserres. Els episodis de l’espelma transcriuen fets històrics. El lector comprendrà que els noms reals, en canvi, romanguin ocults o canviats. De fet, la realitat dels episodis de l’espelma supera la ficció, perquè històricament la caiguda de l’espelma va ser intencionada i no casual, que és com apareix a la novel·la. El detall de l’obsequi de les llonganisses que va retardar la batalla i una matança també és cert. I molts d’altres: la reunió dels generals, la superstició sobre l’enrogallament, les mutilacions de l’altar de Casserres, l’enfrontament entre desertors i mossos d’esquadra… És gràcies a la memòria prodigiosa de Ramon Mas que pràcticament cap detall ni cap anècdota no han hagut de ser inventat;, ni el del nadó que, al clatell, no li creixia cabell; aquest record va sorgir durant una conversa entre Pere de can Seuva i Ramon Mas. Aquell infant tenia el clatell pelat de tan jeure sobre el coixí lligat al bressol. Pot semblar inventat però les hores llargues de feina al camp obligaven algunes famílies a prendre solucions dràstiques per no haver de passar-se el dia rere la criatura.
El cas del duc que s’enduia les criatures també és cert. El mateix Pere Seuva ens va fer saber com un nadó havia estat rapinyat per un duc mentre els pares treballaven els camps. Aquest fet es va esdevenir prop de Tuixén a principis del segle XX. A l’Índia de finals del segle XX es va conèixer el cas d’un llop que depredava cadells humans en aquestes circumstàncies, quan els pares els deixaven al bressol per treballar els camps. Aquests casos són aïllats, però els d’àligues que s’enduen cadells de llop no ho són.
En canvi sí que són inventats can Castellet i el capataç, tot i que la mort de gats i gossos cremats, a bastonades o lligats s’ha produït en el nostre país amb una trista freqüència.
La cadeneta de la verge del Pilar i la manca de sepultura per als milicians són fets que ocorregueren durant la infantesa de Ramon Mas l’any 1939. Ell ha fet possible que en aquesta novel·la qualsevol coincidència dels fets narrats amb la ficció sigui pura casualitat.
D’altres casserrencs també recorden que no es van enterrar els cadàvers dels soldats republicans i es van podrir al sol i a la serena, efectivament per la negativa eclesial a soterrar-los en l’únic cementiri del poble, el religiós, i van ser rapinyats per les feristeles…
A Ramona Dalmases, li hem fet treballar la memòria per recordar moltes coses de la vida de pagès. A ella devem el primer contacte amb el tema apassionant dels llops de Busa. Els modismes que apareixen en els diàlegs han estat extrets exclusivament dels diàlegs orals de la gent de Casserres i són fruit d’un treball de camp amb tècnica genuïnament espinasiana: bloc d’espiral per escriure, conversa, oïda i presa de notes. Devem a Hermínia Dalmases el record sobre el fusell de caça que volien requisar els revolucionaris l’any 1936. El fet s’explica tal com li va passar al seu marit.
Els capítols sobre llops també es basen en històries orals del Berguedà: la nit passada per l’àvia en una capçada és certa. L’etologia d’aquest caçador i de les seves formes de societat ha estat molt ben estudiada per Ramon Grande del Brío, el seu llibre sensacional, El lobo ibérico, ha aportat moltes dades a aquesta novel·la. El nom de Tío Lobo fou recollit d’allí, però la seva història no és la del caçador real anomenat d’aquesta manera. Es tracta d’una història confeccionada amb fonts diverses i de la qual l’únic detall realment imaginat és la mort de Tío Lobo a mans de la lloba. Les tècniques de caça de l’alimañero, doncs, són perfectament històriques. Pel que fa a les tracimanyes dels caçadors de feristeles, la gent de la vila de Juneda (les Garrigues), de la mà del professor Joan Cornudella, ens va fer conèixer l’existència d’un escrit del municipi a principis del segle XIX. Aquest escrit guardat a l’arxiu municipal posava en evidència com l’astúcia dels caçadors de feristeles per fer diners amb aquesta activitat no era inferior a la del llop per alimentar-se: anaven passant per cada municipi amb un llop mort per cobrar la recompensa, però el llop mort era sempre el mateix… D’altres estudiosos del llop han anat trobant documentació semblant. Els caçadors de feristeles eren els primers a alimentar la llegenda negra del llop en la imaginació popular.
Les característiques psicopàtiques de determinades races de gossos creades pels homes ja s’han anat posant de relleu durant els darrers trenta anys per estudis de biòlegs. De fet la gran majoria de mortaldats d’ovelles són produïdes en l’actualitat per gossos assilvestrats (abandonats per l’home) i no per llops. Ha estat basant-nos en aquests estudis que hem confeccionat les actuacions dels dòbermans, la qual cosa no exclou que gossos d’aquesta raça, ben portats, es comportin com uns autèntics bona fes.
Però potser, de tot el material consultat, els articles reveladors de J. A. Blanco i Yolanda Cortés a la revista "Biológica" han estat els més sorprenents. Els dos biòlegs, en el seu estudi del llop estepari castellà dels darrers anys del segle XX, fan caure una bona part dels mites sobre la seva malignitat i crueltat. Constaten, això sí, la seva intel·ligència, el seu sentit de l’oportunitat i demostren com el llop pot arribar a conviure amb l’home durant anys sense que aquest ni s’adoni de la seva presència. Els seus descobriments sobre els hàbits carronyers d’aquests animals coincideixen amb observacions nocturnes de pagesos catalans. Aquests testimonis assenyalen clarament com els llops i altres animals, quan els residus orgànics no es destruïen ni es cremaven, triaven pel seu fàcil accés aquesta font d’aliment. Les contemplacions nocturnes d’aquests testimonis de pagès coincidien totes en el fet que la diversitat de depredadors que anava de nit a les escombriares municipals era sorprenent i es meravellaven més encara de la manca d’agressions entre les diferents espècies durant la recerca de la carronya.
La mala fama del llop ve sens dubte de l’edat mitjana, quan entrava a ciutats com París a menjar cadàvers humans en època de pestes, ve de lluny i es manté… Però els fets indiquen que si el llop pot menjar cadàvers no caça.
Hem d’agrair a Mercè Escardó que ens fes conèixer el reportatge de National Geographic sobre el llop índic que es menjava cadells d’homes. Obeïa a la mateixa regla de la seva fàcil accessibilitat. Els llops no són els únics devoradors esporàdics de cadells humans. En general, els depredadors tendeixen a atacar aquells que no poden o no saben defensar-se i aquest comportament és comú a tots els depredadors, fins i tot els que volen, com l’àliga o el duc; ja han estat esmentats records del Berguedà en aquest sentit. Albert Manent ens va ratificar aquest terrible hàbit rapinyaire en la nostra geografia. Devem a aquest autor un dels estudis recents sobre el llop a Catalunya: La memòria del llop al camp de Tarragona, llibre rigorós, interessant, que recull llegendes i contalles amb un estil precís i també toponímia de zones de pas del llop. L’autor del llibre ha dotat les rondalles d’una prosa deliciosa. L’any 2001 també van aparèixer més estudis locals de lectura engrescadora com Bandolers, llops i vents al Priorat, de Jaume Sabaté, que conté records transcrits amb un valor afegit per la fidelitat dialectal de la transcripció. La consulta del treball de recerca Visió actual dels camins ramaders del Berguedà, realitzat per Raquel Cunill Artigas i dirigit per Ramon Yuste també ha estat útil per a la confecció de l’itinerari seguit per la protagonista de la novel·la.
Agraïm també a l’etòleg Jordi Sabaté Pi les recomanacions bibliogràfiques d’ara fa uns anys per completar les lectures d’etologia. És possible que algun dels sentiments de la Maria hagin sortit de la infantesa singular i apassionant de l’etòleg a Àfrica, on va trobar Floquet de Neu. Jordi Sabater Pi recorda aquella infantesa de manera encomanadissa. També hem d’agrair els consells bibliogràfics de Josep M. Huertas. Ens els va donar per a la novel·la anterior. Però en referir-se a les formes de vida de la pagesia, han servit també per a aquesta novel·la i han estat concisos i complets.
Als professors Josep Montserrat i Jèssica Jacques hem d’agrair que han estat les nostres musses sense saber-ho. Josep Montserrat fou efectivament qui va proposar el nom de Fílax per al darrer gos de la família. I donem les gràcies a Iolanda Peregrí i a Imma Tejero que ens van permetre d’envair les seves taules per acabar un capítol que no podia quedar a la meitat.
Sí que la ficció supera la realitat. Ramon Mas havia tingut un gos que es deia Kazan. Era un pastor alemany de tracte tímid i de gran intel·ligència. Quan preparàvem aquest relat ens vam adonar que Kazan era el gos protagonista de la novel·la més coneguda de l’escriptor nord-americà James Oliver Curwood… Així que vam fer un viatge de tornada de la ficció i el gos protagonista d’aquesta novel·la es diu com el darrer gos de Ramon Mas: Fílax… No solament som deutors de les novel·les de Curwood, també en som de Jack London, de qui ens va sorprendre que no conegués els recursos dels pagesos que s’enfilaven als arbres quan el llop els empaitava. Els personatges de les novel·les impressionants de London prefereixen ficar-se al damunt de les brases d’una foguera per protegir-se dels llops i ignoren el recurs més senzill i eficaç dels pagesos catalans. Els indis de Curwood, en canvi, fan com els nostres avantpassats: si veuen un llop i no van prou armats per enfrontar-s’hi pugen als arbres.
Algunes de les frases de les tropes africanes de l'exèrcit franquista que apareixen en aquesta novel·la coincideixen amb El vel de maia, de Marià Manent, un dels llibres més màgics, sensibles i plàstics de la prosa catalana del segle XX. Els autors han arribat a la conclusió que, quan alguns d’aquells soldats marroquins acusaven els ciutadans de franctiradors, ho feien com a tàctica per descobrir-los: Lluís Millà, aleshores un adolescent que veia desfilar les tropes nacionals des de la porta de la llibreria-editorial Millà del carrer Sant Pau 21 a Barcelona, també va ser acusat per un soldat africà d’haver disparat i, com en el cas de Marià Manent, no havia tocat cap arma… Hem d’agrair a Lluís Millà fill, expert llibreter de vell, la recerca de les guies del Berguedà i el Ripollès publicades a principis del segle XX.
El lector d’aquestes línies segurament es deu haver adonat que han estat redactades en plural. Haig d’agrair a la meva parella la seva participació en aquest llibre. Amb ella vam anar traçant tota l’estratègia documental. A la seva família es deuen una bona part de les històries que justifiquen de dir que, si hi ha alguna cosa que recordi fets ficticis, no ha estat intencionada… Amb ella també vaig anar dissenyant tot l’argument. La idea inicial era que ella participés en la redacció de la novel·la. Quan vaig començar a escriure el text diverses circumstàncies van fer que em trobés acabant la novel·la que havíem enraonat plegats sense que ella n’hagués redactat ni una línia; però, en la part més profunda del text, allí on s’expliquen els fets, les formes de vida i el tarannà de la gent de muntanya i de pagès, hi ha tot el que ella i la seva família hi han anat aportant. Aquesta novel·la ha tingut una única ploma, però té ben bé dues ànimes.
Finalment voldria agrair al meu pare el relat sobre la fugida de les tropes republicanes a través d’Olot, Camprodon i Molló els primers dies de febrer l’any 1939. L’anècdota del republicà que duia un ruquet amb dues maletes de llibres es deu, naturalment, a ell. Foren els seus ulls els que van veure com els llibres d’aquell republicà quedaven esbarriats per la costa. El meu pare era milicià de cultura de la República, fugia a llom d’un ruquet perquè havia estat ferit a la cama durant un bombardeig feixista a Olot i, com aquell republicà anònim i la majoria de persones que apareixen en aquests agraïments, sempre ha estimat els llibres…
… i la seva llum…
Josep-Francesc Delgado
Casserres, març del 2002
Addenda a la segona edició
Gràcies al biòleg Gabriel Riba i a l’historiador Santi Cucurella per les seves observacions sobre biologia i botànica per a aquesta reedició, que també ha comptat amb uns suggeriments d’estil del poeta Miquel Desclot.
Josep-Francesc Delgado
La Garriga, setembre del 2004
