PROPOSTES DE LECTURA

    1. A les pàgines 9 i10 del pròleg es parla del carnaval. Busqueu a la xarxa fotografies sobre carnavals de l’època en què Rusiñol va escriure L’alegria que passa. Seleccioneu una de les fotografies i feu una descripció de 100 paraules del que hi veieu com si fóssiu un assistent a un d’aquells carnavals.

    2. A la pàgina 10 apareix l’expressió vendre duros a quatre pessetes. Busqueu informació sobre l’origen aquesta expressió.

    3. A les pàgines 11 i 12 es descriu el carrer i el barri de Barcelona on va néixer Rusiñol. Busqueu plànols de la ciutat d’aquella època i compareu-los amb plànols actuals. Busqueu quants habitants tenia la ciutat en aquella època. Descriviu els principals canvis que hi ha hagut.

    4. A la pàgina 13 del pròleg hi ha el nom del carrer on Rusiñol anava a l’escola. Busqueu en els plànols si encara existeix aquest carrer i si té el mateix nom.



    5. A les pàgines 13 i 14 trobem informació sobre la família de Rusiñol. Què en destacaríeu? Com la descriuríeu? Quins fets familiars creieu que el devien marcar més emocionalment?

    6. A la pàgina 14 es parla de les guerres carlines. Busqueu informació sobre per què es van produir? Com van afectar la família Rusiñol?

   7. A la pàgina 15 s’explica com s’anava de la Rambla de Barcelona a Gràcia. Amb quin transport hi anaven si ja s’havia post el sol i per què? Comenteu en grups la sensació de perill o de risc que devien sentir i per què? Heu tingut la mateixa sensació en llocs deserts i a la nit?

    8. Llegiu les pàgines 15 a 18 del pròleg i resumiu els principals fets polítics que van afectar Rusiñol.

    9. A les mateixes pàgines se’ns parla dels debats que hi havia sobre la llengua catalana. Resumiu les principals postures que hi havia a l’època.

    10. A les pàgines 19 i 20 se’ns parla de com Rusiñol veia els avenços tecnològics de la seva època. Resumiu-ho. Hi veieu paral.lelismes amb la nostra?

    11. Llegiu a la pàgina 22 quin paper té el teatre en l’oci del segle XIX. Busqueu fotografies de teatres de l’època de Rusiñol. Quants teatres hi havia a Barcelona aquells anys?

    12. Segons Xavier Fàbregas dins del moviment modernista hi havia diferents grups. Llegiu les pàgines 24 a 26 i resumiu quins eren.

   13. Després de llegir les pàgines 24 a 30, com resumiríeu la manera d’entendre el modernisme de Santiago Rusiñol?

    14, Busqueu informació i fotografies sobre els teatres del Paral.lel de Barcelona als primers anys del segle XX.

   15. Resumiu la informació de les pàgines 31 a 33 del pròleg sobre El moment polític que va viure Rusiñol i reflexineu sobre com hi va encaixar.

    16. Després de llegir les pàgines 35 a 37 feu una redacció escrita de 200 paraules en què establiu paral.lelismes entre la vida del jove Rusiñol i les dels joves actuals d’edats semblants.

   17. Llegiu de la pàgina 40 a la 50 del pròleg i argumenteu quines persones van influir més Rusiñol i per què?



   18. Llegiu les pàgines 55 i 56. On diu Rusiñol que podem trobar el benestar de l’esperit? Reflexioneu sobre aquest tema. Creieu que hi ha moltes maneres diferents de trobar el benestar de l’esperit? O que n’hi ha poques?

   19. L’addicció a les drogues sempre és molt difícil de superar sense ajuda. Com ho fa Rusiñol? Consulteu les pàgines 58 i 59 del pròleg.



   20. Quants anys tenia Rusiñol quan va publicar L’alegria que passa? Quin és el tema principal de les obres que escriu aquests anys? (pàgs. 60 i 61)



    21. Podríem dir que algunes obres de Rusiñol són còmiques, però darrera d’aquesta comicitat sempre hi ha un esperit crític. Llegiu de la pàgina 60 a la 70 i expliqueu quins aspectes de la societat critica.



    22. Observeu la fotografia de les pàgines 70 i 71 i comenteu en grup què us crida l’atenció. Alguns dels aspectes que podem comentar poden ser: no hi ha dones, porten barret, fumen, gairebé tots porten barba o bigoti…

Comenteu quins canvis socials creieu que hi ha hagut i com seria actualment una fotografia amb persones de característiques semblants.

   23. Busqueu informació sobre Sorolla, Maeztu i Casas, alguns dels artistes que apareixen a la fotografia de les pàgines 70 i 71.



    24. Segons els diferents estudiosos que se citen a les pàgines 76 a 80 en què s’inspira Rusiñol per escriure L’Alegria que passa?

25. Fixeu-vos que l’obra comença amb dues cançons cantades en paral.lel i una d’elles intenta ser còmica. Quin recurs fa servir ?

   26. A les pàgines 126 i 127 ja ens fem una idea de com són el Tòfol i en Joanet, dos personatges ben diferents entre ells. Si els haguéssiu de descriure amb tres adjectius cadascun a partir del que diuen, quins els posaríeu?



    27. A partir de la descripció que fa en Joanet del poble a la pàgina 127, quins adjectius posaríeu al poble?

    28. Llegiu les pàgines 128 a 133 i reflexioneu sobre com se sent en Joanet. Quina relació té amb el seu pare? Quins problemes té? Està content amb la seva situació?



   29. A partir de la cançó dels ferrers, pàgina 136, se’ns dona una visió determinada de la vida al poble. Quins aspectes creieu que han fet que ara la vida als pobles sigui diferent? Creieu que en alguns aspectes la vida als pobles encara és igual? Ho veieu positiu o negatiu?



30. L’arribada del circ ambulant trenca la monotonia del poble. El clown, per presentar l’espectacle des de dalt del carro, diu “L’alegria ja s’apropa” i va presentant els personatges del circ. Creieu que són alegres aquestes persones? Per què?



31 Un dels aspectes en els quals la societat ha canviat més, és en la visió de la dona. Alguns tòpics que s’han perpetuat durant segles actualment s’estan qüestionant. Comenteu aquestes frases que apareixen a l’obra i penseu si actualment encara podrien ser habituals en alguns ambients o llocs:

“Sap de llegir, però no sap de parlar, al revés de moltes dames, amb perdó de les que escolten.”(pàg. 144)

“Penjat de cap per avall del trapezi, hi bevia unes quantes absentes, pegava a la dona i (...) pàg 148

. “Les dones hem nascut esclaves, i com a molt desitgem triar-nos l’esclavitud, i, si es troba, ella és el goig de la vida.” pàg. 151

   32. Comenteu aquesta frase d’en Joanet: “Tancat en aquest poble, sembla que porto un vestit folrat de reixa que m’empresona per fora. Voldria anar-me’n, i em sento encastat al poble.”

Heu tingut mai aquesta sensació que té en Joanat, d’estar en una mena de presó? Creieu que el fet de viure en un poble contribueix a experimentar-la o no hi té gaire a veure?

   33. Comenteu el que diu la Zaira (pàgina 152): “Compti que tinc divuit anys, i es pot dir que en fa divuit que camino món enllà. Compti quantes vegades m’han dit que soc simpàtica! M’ho han dit gimnastes, carreters, pagesos, senyors i fins borratxos! M’ho han dit pregant-me; m’ho han dit amb els ulls encesos i fins ensenyant-me diners. Vostè em sembla noble, i, a vostè, l’hi agraeixo.”



   34. La Zaira també fa una altra reflexió (pàg. 156-157): “Vostè té el que jo voldria, un niu sota un campanar, i no ho estima per a res. Jo tinc el que vostè vol, la llibertat d’aire lliure, i em consumeix la tristesa!”

Penseu per què tots dos desitgen el que no tenen. Quines mancances penseu que tenen la Zaira i en Joanet?

35. “que les dones, si han de renyar els marits, enllesteixin; que els marits, si han de pegar a la muller, que peguin i no s’entretinguin”

En aquesta frase pronunciada pel clown (pàg. 159) ens adonem que a l’època i havia una normalització de la violència de gènere. Creieu que encara hi ha normalització de conductes semblants?

    36. “Us condemno a prosa eterna: us condemno a tristesa perdurable!” “ Com que soc fill del terròs, m’haig de veure condemnat a veure sempre l’església, a sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes parets, a morir d’ensopiment i a no adonar-me del viure. Dormim. Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia. “ Comenteu aquestes frases, que diuen el clown i en Joanet (pàgines 168-169) i relacioneu-les amb el títol de l’obra, amb les vivències de la joventut de Santiago Rusiñol i amb els problemes de l'escriptor durant el Modernisme.

PROPOSTES ORALS

PROPOSTA 1:

FER UNA FESTA MODERNISTA

Organitzeu una festa modernista en un Cau Ferrat de Sitges imaginari creat per vosaltres (la classe, la sala d’actes de l’escola...). Santiago Rusiñol hi va posar molts ferros forjats, però vosaltres hi podeu posar objectes que us semblin artístics fets per vosaltres.

1-Representareu diversos personatges: Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Joan Maragall, Raimon Casellas, Ramon Casas... Caldrà que Santiago Rusiñol faci un discurs abrandat a favor de l’art i l’artista, així com d’altres assistents.

2-Organitzeu una processó per portar els dos quadres fins al Cau Ferrat Imaginari. L’alcalde del poble farà un discurs. Mentre els quadres entrIn al cau una noia pot fer una dansa, però podeu fer-ho amb un grup de nois i noies.

3-Podeu acabar amb una representació d’algun fragment de La intrusa de Maeterlink, o també fent un àpat i contemplant la bellesa de la sortida de Sol, la posta de Sol o alguna cosa que us sembli bonica de la naturalesa.

4-Finalment el poeta Joan Maragall n’escriurà una crònica que podeu penjar en xarxa o imprimir a la revista de l’escola.

PROPOSTA 2:

PRINCIPALS MOVIMENTS LITERARIS.

DEBAT: NATURALISTES CONTRA SIMBOLISTES.

Feu un debat de dos grups. El primer grup representarà Émile Zola, Joaquin Costa, Josep Ixart i Narcís Oller i ha de defensar el naturalisme i el regeneracionisme. El segon grup representarà les posicions de Rusiñol a la seva etapa més simbolista, hi podeu afegir poetes com Charles Baudelaire i Joan Maragall o músics com Erik Satié i també William Morris. Podeu fer servir aquestes notes i ampliar informació.

NATURALISME

Moviment literari i pictòric que va tenir el seu centre a París i va començar al voltant de 1880. El novel·lista Émile Zola en fou l’artista més destacat. El moviment va representar una evolució del realisme literari i recollia, com el mateix realisme, el pensament positivista. Però en va exacerbar els seus aspectes més deterministes i cientifistes, de manera que va girar l’esguard cap a les classses més desafavorides i les va descriure de la manera més cientifista possible, amb èmfasi especial al món de les malalties heretades o les causades per l’entorn, ja que en aquella època es començaven a descobrir des de la medicina les relacions entre l’herència biològica o l’entorn social i les malalties. El naturalisme, a diferència del realisme o del romanticisme, va arribar a Barcelona sense retard i Zola ja era un escriptor conegut a Barcelona els anys 80. El representant més significatiu del naturalisme a la literatura catalana fou el novel·lista Narcís Oller i també el crític Josep Yxard, tots dos van ser amics de Rusiñol. En pintura, aquest crític, era molt menys dogmàtic que en literatura, ja que manifestava l’any 1884 que el pintor naturalista podia reflectir l’estat de la seva ànima i es caracteritzava per la seva sinceritat, dues coses que tenen poc a veure amb el naturalisme i que Rusiñol sempre va defensar. Yxard també defensava que el naturalisme havia de caracteritzar-se pel seu amor a la naturalesa, així que, en pintura, el naturalisme va tenir a Catalunya una versió que era la d’anar a pintar al natural i sortir de l’estudi, però aquest natural incloïa el paisatge, la naturalesa, i no solament les fàbriques, els suburbis o els ambients urbans més característics de la seva literatura.

PRERAFAELITISME

Els pre-rafalites buscaven un retorn als colors intensos i les composicions del segle XV italià, és a dir, dels pintors anteriors a Rafael. Rusiñol va recollir d’aquest moviment pictòric l’afecció per observar bé la natura per expressar-la d’una manera personal i va viatjar expressament a Itàlia per veure directament els pintors medievals italians..

DECADENTISME

El decadentisme és un moviment artístic de finals del segle XIX, com el simbolisme. El seu nom es deu a l'atracció per tot allò decadent i malalt. El llibre de Rusiñol que marca el pas cap al decadentisme és Anant pel món (1895), format, entre d’altres textos, pels articles que havia publicat a la Vanguardia. En aquest llibre mira de posar de relleu com diu ell mateix, la cara més crua, mísera i oculta de la realitat. De manera que aquells articles que havia començat com a apunts costumistes del natural els va acabar lligant ja amb una intencionalitat decadentista.

El decadentisme també apareix en la pintura de Rusiñol amb els temes de la mort i la morfina. Al seu teatre. El jardi abandonat i L’alegria que passa es consideren les obres de Rusiñol més deutores d’aquesta estètica. Les referències a les fulles seques, al repic monòton sobre el l’enclusa i la sensació general de grisor i d’ensopiment del poble que vol transmetre l’autor ho justifiquen. Al dramaturg Ignasi Iglésies no li va agradar l’obra pel to general de decadència que considerava aliè a l’esperit emprenedor dels catalans. Iglésies, més combatiu que Rusiñol com a dramaturg, va al·ludir a la tristesa de l’ànima que havia escrit l’obra i va posar de relleu una emoció que la visió caricaturitzada i popular de Rusiñol va oblidar per a la posteritat. En canvi Iglésies valorava positivament el que l’obra tenia de tradicional: el costumisme i l’humorisme vuitcentistes, és a dir, els elements que permetien que l’obra fos valorada per un públic ampli. Però l’èxit L’alegria que passa rau precisament en el fet que sap casar aquests aspectes més novedosos com el decadentisme i el simbolisme amb els més tradicionals i populars.

SIMBOLISME

El simbolisme es caracteritzava per una reacció contra el naturalisme i el realisme. El seu món abastava l’espiritualitat i el somni i reivindicava la imaginació. El conjunt poètic de Les flors del mal (1857) de Charles Baudelaire (1821-1867) és una bona mostra del moviment. Rusiñol va traduir aquests poemes. La poètica simbolista es decantava més per l’evocació que per la descripció. Un dels trets poètics del moviment és que va practicar el vers lliure que Rusiñol també va recollir en el plantejament del llibre «Oracions», segurament el primer poema en prosa a Espanya i el seu llibre més emblemàticament modernista. En el camp del teatre Rusiñol va representar La intrusa de Maeterlink a les Festes Modernistes de Sitges. Hi ha una intenció simbòlica en la configuració d’alguns dels personatges de L’alegria que passa com a actituds generals davant de la vida i de l’art.

Segons Vinyet Panyella: «L'etapa naturalista -que, en realitat, correspon a les cròniques descriptives de la vida parisenca- acaba amb el gir vers el simbolisme, manifestat al recull de proses Anant pel món. L'escriptor passa del realisme al simbolisme quan deixa enrere les cròniques parisenques i de viatges especialment, les publicades a La Vanguardia amb el títol de Desde el Molino i Desde una isla [...] i entra de ple en la prosa de caire intimista i simbolista.»

Vinyet Panyella. Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada). Pàg. 55-56

REGENERACIONISME

El regeneracionisme fou un moviment intel·lectual espanyol que intentava reflexionar científicament sobre les causes de la decadÈncia espanyola. Aquesta decadència es va fer palesa amb la derrota de l’antiquada armada espanyola el 1898 en la guerra de Cuba d’Espanya contra els Estats Units. El fet va consolidar l’aparició a Espanya d’una literatura crítica amb la generació del 98 en la literatura castellana. Rusiñol, que va viatjar sovint per Espanya i hi era molt conegut, va abordar el tema a la seva obra L’Hèroe, on fa una crítica contundent de la idiologia militarista i imperial i en posa en evidència la seva crueltat a través d’un soldat català que torna de la guerra mentalment abdduït per aquests principis. Aquesta obra ens fa evident que, si bé Rusiñol i el seu amic Ramon Casas defensaven l’art per l’art i la total independència de l’artista de la seva societat, potser en el fons tot plegat era una manera de prevenir mals majors d’un imperi que no va deixar de ser-ho completament fins al 1898. Quan a Ramon Casas li pregunten sobre el seu quadre La càrrega, que podem veure de ben a prop amb el quadre «la masia» de Rusiñol al Museu de la Garrotxa, Casas ve a dir que ell només pinta i que no té cap intenció política. Però en canvi el quadre posa en evidència la repressió de la guàrdia civil sobre una manifestació obrera en alguna esplanada propera a les tres xemeneies que encara podem contemplar a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. La càrrega, després de passar per Madrid, va ferir la mena de sensibilitat que Santiago Rusiñol va retratar amb el seu heroi, de manera que fou cedit ja fa un segle en una mena de desterrament de la capital d'Espanya al museu on encara el podem veure a Olot.

Segons la seva filla, Rusiñol: «Avorria la política. Quan en el cafè es posaven a parlar-ne, s'aixecava i se n'anava. «No estic per perdre el temps -deia-. Parlar de coses tan fosques quan a fora hi ha un cel tan blau! » (Maria Rusiñol. Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Pàg. 72). Segons M. Casacuberta, l’avi de l’artista el va fer pujar al terrat de la casa del carrer Princesa durant una bullanga perquè s’acostumés a sentir els trets de ben petit. Josep Pla no va lluny d’osques quan afirma al seu llibre que la inestabilitat política que l’artista va viure durant la seva infantesa li va crear una certa al·lègia per la política. Certament, com ens indica la seva filla, el debat polític no li interessava i fins i tot, quan Josep Pla el va a visitar als jardins d’Aranjuez just abans que mori i el troba pintant, sembla que es mostra més aviat escèptic pel que fa a la segona república. Ara bé, que Rusiñol fos escèptic respecte de la política, que no li interessés el debat polític, no treu que fos aliè al regeneracionisme malgrat ser un dels màxims exponents del grup de l’art per l’art modernista. Es preocupava per les qüestions socials i part del seu teatre respon a aquestes preocupacions. Finalment el que sabem segur d’ell és que era un ésser sensible i aquest desinterès prové segurament d’un rebuig: volia que els desastres polítics l’afectessin el mínim possible.

A l’hora d’observar la seva societat críticament ho podia ser tant com el que més i «L’Hèroe» representa una sàtira tan contundent com la que més a l’imperialisme. La tècnica utilitzada és la de la reducció a l’absurd, l’espectador va palesant les contradiccións i la falsedat dels plantejaments del personatge i se’n distancia. És el que 50 anys més tard faria Bertold Brecht al seu teatre: portar l’espectador a una actitud crítica. Aquesta contundència va determinar que, en el seu moment, l’obra fos poc representada. Però reapareix amb tota la seva força als nostres escenaris periòdicament i no la perd. L'any 1905 aquesta obra ja havia fet tres edicions. Com el quadre de Casas, guanya adeptes amb el temps des del seu desterrament inicial quan el teatre romea va deixar de representar-la per amenaces. Rusiñol i Casas van aconseguir imposar la seva condició d’artistes lliures, però exercint aquesta condició i reivindicant el seu apoliticisme no van defugir compromisos amb els temes socials que més els preocupaven.

Bibliografia electrònica seleccionada

Biografia de Lluïsa Denís (2021). Wikipèdia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%AFsa_Den%C3%ADs_i_Reverter

CASACUBERTA, Margarida (1999). Santiago Rusiñol. UOC. Lletra. Noms propis.

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/santiago-rusinol/detall

Museu Cau Ferrat. Tour virtual.

https://museusdesitges.cat/tours/ca/cauferrat/

VIDEOGRAFIA seleccionada

Entrevista a Francesc Fontbona sobre el Modernisme

https://www.youtube.com/watch?v=55Cwr9QK1NM

Francesc Fontbona. La pintura de Santiago Rusiñol

https://www.youtube.com/watch?v=LCtObk0WHc8